Blog

Sayonara Sushi: entrevista per a Diari de Sant Cugat i TOT Sant Cugat (12.3.12)

by in Entrevistes, Llibres, Presència

_mg_8128-73507

Adjunto a continuació l’entrevista que la Carla Porras em va fer amb motiu de l’aparició de la novel·la ‘Sayonara Sushi’, i que van publicar la setmana passada a Diari de Sant Cugat, i aquesta a TOT Sant Cugat.
“Tinc clar que per poder escriure has de viure, fer coses”

Raül Romevaés doctor en Relacions Internacionals i llicenciat en Ciències Econòmiques. Des del 2004 és l’eurodiputat d’ICV al Parlament Europeu, de manera que viu alhora en diferents ciutats. L’any 2006, mentre agafava un avió i n’esperava un altre, va començar a idear ‘Sayonara Sushi’, la seva primera novel·la

Romeva és un lector apassionat i per això vol que la seva primera novel·la generi emocions i entretingui. El proper 24 de març el presentarà al Pati de Llibres de Sant Cugat.

Des del 2004 viu a cavall de diferents ciutats. Com es porta això?
Visc entre Estrasburg, Brussel·les i Sant Cugat, i costa de portar. Això va amb la feina i ho saps quan l’acceptes, però hi ha un cost personal important. A tot t’acostumes; jo ja sé que a la setmana hi ha 3 o 4 nits que passo fora de casa i amb la família ens organitzem per portar-ho de la millor manera possible. Però no tot és negatiu, també té aspectes positius, viatjar t’obliga a aprofitar molt el temps d’avions i d’esperes, i això m’ha permès llegir i escriure molt.

En aquestes estones lliures, què prefereix, llegir o escriure?
Les dues coses m’apassionen, però tot depèn del moment. Sempre vaig amb una llibreteta per si em ve una idea poder desenvolupar-la abans que marxi! Quan estic escrivint em costa molt més llegir, en canvi quan deixes d’escriure necessites llegir per alimentar-te.

Com sorgeix aquest canvi d’escriure ficció?
Sempre he volgut fer una ficció, però com que sóc molt lector, tenia molt clar que quan em decidís a escriure-la havia d’estar molt ben feta. Això requereix un entrenament i una formació que fins que no he considerat que més o menys tenia, no m’hi he volgut posar. Des d’un principi tenia molt clar que no volia arriscar-me a publicar alguna cosa que no fos decent, per això vaig buscar l’opinió i el consell de gent de l’ofici.

Apropi’ns a ‘Sayonara Sushi!’
Hi ha amor, desamor, acció, misteri, corrupteles, humor… Cadascú trobarà el que vulgui trobar-hi perquè hi ha una mica de tot. He intentat que sigui una obra plural, una òpera molt coral que espero que atregui públics molt diferents. Crec que en el fons tots tendim a veure la vida des de diferents punts de vista i això és el que busco.

La protagonista de la novel·la és una periodista…
No és res casual. Fent la feina que faig sempre he tingut la sensació que a mi el que m’agradaria de veritat és ser periodista. El periodista té un paper fonamental en la nostra societat. Tots som consumidors de notícies i, per tant, necessitem que algú sàpiga trobar aquesta notícia i la transmeti .Així que el llibre és un homenatge a tots aquells periodistes que no es queden a casa esperant un teletip, sinó que van a buscar-la i amb riscos.

A la novel·la també apareix la denúncia social i ecològica…
Hi ha un component central a la novel·la que és el sushi. A vegades no en som conscients de tot el que hi ha darrere d’un component tan de moda com aquest. Vas a un restaurant i menges un sushi exquisit o un bistec de tonyina vermell extraordinari. La qüestió és que perquè tu puguis menjar això, han hagut de passar coses que no són tan fantàstiques. A la novel·la, una de les històries que explico és la part no tan coneguda d’això que anomenem la moda del sushi.

Són històries que ha viscut o que ha buscat?
Hi ha situacions que he viscut per la meva feina, ja que porto més de 6 anys al Comitè de Pesca del Parlament Europeu. Però moltes altres són situacions reals però posades en el món de la ficció. Qui ha estat protagonista d’aquestes històries es reconeixerà molt ràpidament. Hi ha una altra part que és investigació que he fet jo i que he llegit d’altres persones. I, per últim, hi ha altres històries que són completament fictícies.

Vostè és polític, així que suposo que no té por a les crítiques…
Qui digui que no l’importen les crítiques està mentint. A tothom ens importen, sobretot, si són dolentes. He intentat ser molt respectuós amb l’ofici d’escriptor, tenia molt clar que no valia fer qualsevol cosa. El que em doldria més es que gent de l’ofici s’ofengués pel contingut literari del llibre. D’altra banda, sóc conscient que hi haurà gent a qui no li agradaran molts continguts que es tracten a Sayonara Sushi, però estic preparat i tranquil.

D’aquí 10 anys com es veu: escrivint o de polític?
No ho sé. Tinc clar que per poder escriure has de viure, fer coses. No sé què faré d’aquí 10 anys, però el que sí que sé és que faré coses que em permetin escriure. Potser en l’àmbit de la política, o no. Però no em veig escrivint des del sofà de casa.

Romeva com escriptor
Aquest santcugatenc ha publicat diversos assajos sobre política i conflictes d’armes, però per fi s’ha decidit a fer-ne una novel·la i sembla ser que no serà l’última. “És un camp que una vegada t’hi has ficat és complicat sortir-ne; ‘Sayonara Sushi’ és la meva primera novel·la, però ja estic treballant en una altra”. Ara està nerviós, confessa que té ganes que la gent el tingui, sobretot perquè té aquell neguit de ja no poder canviar res.

 

 

Foto: Romeva amb la seva novel·la ‘Sayonara Sushi’. Font: E. Naval

Leave a Reply