Blog

Entrevista a l’ARA, sobre ‘Retorn a Shambhala’ (4/11/13)

by in Entrevistes, Llibres, Presència
Entrevista d’ANTONI RIBAS TUR, per a l’ARA (04/11/2013)Raül Romeva: “Escric per recordar-me a mi mateix per què faig política”

ENTRVISTA RAUL ROMEVA EURODIPUTAT HA ESCRIT  RETORN A SHAMBHALA  BARC

Rigorós

“L’autodisciplina em permet trobar estones per escriure” Aventurer”Tot el que hi ha a ‘Retorn a Shambhala’, d’una manera o d’una altra, ho he viscut” Nostàlgic”Volia reproduir les sensacions que tenia quan de jove llegia històries èpiques”

L’eurodiputat Raül Romeva va viatjar al Nepal i el Tibet el 2005. Les notes que hi va prendre són la llavor de la seva segona novel·la, Retorn a Shambhala (editorial Rosa dels Vents). La protagonista, l’exnedadora de sincronitzada Aina Fàbrega, és una metàfora de com “tot canvi col·lectiu exigeix un compromís individual amb el grup” i de com amb els canvis en les consciències individuals es pot assolir una gran transformació global. Com a la primera novel·la, Sayonara Sushi , Romeva fa una crida a prestar atenció a les problemàtiques mediambientals. En aquesta ocasió, el tràfic d’energia i l’explotació dels recursos naturals.

 

Deu tenir una agenda molt plena. Quan troba el temps per escriure?

És senzill, perquè les raons per fer una cosa i l’altra són les mateixes. L’únic que canvia és el registre. Ja tinc la primera matèria. Puc fer-ho gràcies a dos factors. Primer, perquè escriure és una manera d’enfocar la realitat d’una altra manera, ho faig perquè m’agrada. I segon, perquè venir del món de l’esport m’ha permès generar-me una autodisciplina i un control del temps que em permet buscar estones per escriure.

 

Té un lloc predilecte per escriure?

Escric on puc. Aprofito les nits en què estic sol en un hotel, les esperes als aeroports. Si vas sumant són moltes estones.

 

¿S’avenen el Romeva polític i el Romeva escriptor?

Són dues cares de la mateixa moneda. Potser l’escriptor és més el Raül Romeva. La persona és més l’escriptor que el polític. La política és un acció o una funció de cara enfora i l’escriptura és més una reflexió de cara endins. D’alguna manera escric per recordar-me a mi mateix, entre altres coses, per què faig política. Les raons per les quals escric i faig política són les mateixes. La política és un instrument per entendre el món i incidir-hi. El Raül escriptor és més reflexiu, és el del perquè. El Raül polític és el del què, el de l’acció més concreta.

 

¿Li agradaria escriure una novel·la sobre el món de la política?

Ja ho faig, d’una manera subtil. Per fer-ho frontalment, o buscant escenaris més propers als que estic vivint ara, crec que hauria d’agafar més distància temporal i sobretot física. No puc amagar que aquests deu anys m’han permès recollir molt material.

 

D’on li ve el cuquet literari?

La primera vegada, quan vaig escriure Sayonara Sushi , sempre és la més complexa. Sóc molt metòdic i molt disciplinat. El primer que em va preocupar quan vaig començar a escriure va ser crear-me metodologia. Ara les eines ja les tinc adquirides i he pogut anar més al contingut. Sense defugir l’assaig, que és el meu registre natural, ara tinc, per dir-ho així, dues carpetes, la de l’assaig i la de la ficció. La ficció em permet una llibertat de crear-me mons propis que no em permet l’assaig, que està més encotillat. He arribat a la redacció per la vessant fonamentalment lectora. Sóc un devorador de literatura. Aquesta vocació m’ha portat a tirar-me a la piscina.

 

Quins referents té quan escriu? Quines lectures el van marcar?

Amb aquesta novel·la volia reproduir unes sensacions que jo recordava de quan era jove i llegia les aventures èpiques i una mica fantàstiques d’autors com Robert Louis Stevenson, Jules Verne, Michael Crichton, Melville, Dumas. També he anat a autors com Aldous Huxley i fins i tot Manuel de Pedrolo. Seria incapaç de reproduir-ne fragments, però recordo perfectament les sensacions que em van quedar amb aquests llibres. Volia que quan el lector acabés Retorn a Shambhala tingués una sensació similar a la que jo havia tingut quan llegia aquests autors. Més que reproduir-ne l’estil -estic parlant d’autors consagrats, no pretenia en absolut acostar-m’hi-, volia reproduir aquestes sensacions: que el lector pogués dir que s’ho havia passat bé i que, a més, havia après alguna cosa. Aquesta era la meva obsessió.

La llavor de Retorn a Shambhala és un viatge que va fer al Nepal i el Tibet el 2005

Va ser un viatge que feia temps que volia fer. Volia saber què s’hi sentia, perquè molta gent m’havia parlat de l’espiritualitat d’aquests països. Volia saber què implicava. Hi vaig anar amb curiositat. Vaig descobrir que aquesta dimensió espiritual és absolutament subjectiva. Cadascú hi troba coses diferents, en funció de l’estat anímic i de les ganes que tingui de veure la realitat. Quan vaig començar a construir el relat de Shambhala , vaig veure que era un apartat molt significatiu. Tot el que hi ha en el llibre, d’una manera o d’una altra, ho he viscut.

 

Les dues novel·les que ha escrit estan protagonitzades per dones.

Volia reivindicar el paper de l’heroïna. Estem molt acostumats al paper de l’heroi fins i tot una mica testosterònic. En canvi, reivindicava el paper de l’heroïna perquè històricament no ha sigut prou reivindicada i perquè volia també marcar un perfil específic d’heroïcitats que no necessàriament tenien a veure amb la força física. També volia, dedicant-me al que em dedico, que no hi hagués temptacions que se m’atribuís una voluntat d’alter ego . El fet que la protagonista sigui una noia em permet marcar una certa distància amb l’autor.

 

Foto: A la Universitat Pompeu Fabra. Font: Cristina Calderer.

Leave a Reply