Bòsnia-Hercegovina: lliçons d’una guerra

IMG_3755

Bòsnia-Hercegovina: lliçons d’una guerra

Mediterrània / Centre UNESCO de Catalunya, 1998

Assaig

Bòsnia-Hercegovina ha demostrat, al llarg de centúries, que diverses cultures i religions podien coexistir exitosament, fins i tot en un context tan complex com el de la regió dels Balcans. Segons el cens de 1991, Bòsnia-Hercegovna tenia 4,2 milions d’habitants, majoritàriament d’origen eslau. Prop del 44% eren bosnians (de religió musulmana), un 33% eren serbobosnians (de religió ortodoxa), un 17% eren croatobosnians (de religió catòlica), i la resta pertanyien a d’altres grups culturals, ètnics o religiosos, com jueus, ucraïnesos, polonesos, valons, albanesos, eslovens, txecs, etc. Entre el 30 i el 40% dels matrimonis eren mixtes. Tanmateix, després de quatre anys de guerra, amb centenars de milers de persones mortes, ferides, refugiades o desplaçades, aquesta convivència es troba en perill. Els Acords de Dayton han servit per aturar una guerra. Tanmateix, encara hi ha molts dubtes sobre si realment serviran per consolidar una veritable pau basada en la pluralitat nacional i cultural. Per què a les acaballes del segle XX la convivència en la pluralitat ha trontollat fins al punt de tornar-nos a la memòria fantasmes de la Segona Guerra Mundial que crèiem morts i enterrats? I per què precisament a Iugoslàvia? O no només és a Iugoslàvia?